Coneixença

Conec un desert que cerca amarar-se de llum

D'aigua, encara que sigui amb plors propis,

Encara que hagi de sacrificar la vida

Per trobar un oasi on deixar-hi el reliquiari

Dels seus besos, el rosari de les carícies

Que ha guardat durant anys i panys

I ja cremen en els llavis i en els dits.

Conec un oasi que ha sabut beure la set

De la sorra, i deixar créixer dins seu la duna

Bruna del somriure innocent de la jovenesa,

Encara que no es vegi mai la cara oculta

De la lluna, encara que pugui desvetllar el somni

Dels homes un cop més amb paraules senzilles

I plenes d'hermetisme que guarden la subtilesa

De saber anomenar les gotes de la pluja.

Conec un oasi perdut dins d'un desert amagat...