No dormo. Tampoc faig res de l'altre món. Només penso. Cal tenir una raó de pes per a escriure? Cal deixar fluir la ment o cenyir-se millor a uns cànons preestablerts?
Durant anys he anat escrivint i sempre ha estat per necessitat, no com a teràpia, sinó per a no deixar callada la veu que dictava dins meu paraules sense parar. Dement? Era en sentit metafòric, només, però de vegades la mà sembla escriure sola, els dits semblen teclejar el que volen i el cervell no s'atura a pensar. Una cançó, una melodia, un quadre, una escultura, un dibuix, una dona... Qualsevol element agradable a la vista o, millor dit, als sentits és plasmable al paper.
****
Silenci. Només això és el que m'envolta en aquests moments. Segueixo pensant, escric tal com raja, no vull perdre un bri de sinceritat en els meus pensaments. Potser així ho aconseguiré?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada